Trompeta groga, camagroc, rossinyol ataronjat, “angula” de muntanya… Aquest bolet de vius colors que floreix entrada la tardor és un dels més reconeixibles de la temporada, i cada vegada guanya més terreny en cuines particulars i professionals. «És una de les que més triomfa. A tots els mercats arriba a una dimensió enorme», explica Llorenç Petràs, que ha venut bolets a la Boqueria de Barcelona durant més de 50 anys. Aquest fong de mida petita amb barret marró, peu ataronjat, prim i elàstic creix en boscos de pins formant grans colònies i és dels pocs que resisteix a les gelades, per això es pot recol·lectar també a l’hivern.
Amb aroma agradable i sabor dolç, un dels grans avantatges del camagroc (de nom científic Cantharellus lutescens) és que resulta fàcil de cuinar i no requereix coccions llargues, explica Iván Cruz, xef de Tramendu Restaurant, a Barcelona. «És aromàtic i versàtil. Queda molt bé en guisats, però també en cremes, sopes i truites». Quan estan en temporada, els usem per elaborar una crema amb trompetes de la mort que banya un caneló. «Deixem que els bolets deixin anar tota l’aigua, i els triturem amb ajuda d’un robot de cuina per aconseguir una textura fina».
A la vermuteria amb el mateix nom, que és a pocs metres del restaurant, serveixen també unes manetes de porc que guisen amb aquests bolets. «També queden riquíssimes fregides amb un ou o en un arròs melós».
A Gaig Barcelona, les trompetes grogues són les encarregades de donar color i sabor a una truita oberta, una recepta que es pot preparar fàcilment a casa batent els ous, tirant-los a la paella i cobrint-los amb els camagrocs prèviament saltats, que es fixaran quan l’ou comenci a quallar. El xef executiu del restaurant de Carles Gaig, Josep Armenteros, també coincideix que a aquests bolets, com a les trompetes de la mort (que són de la mateixa família), els gaudim molt bé als guisats. «Podem utilitzar-les en un fricandó, substituint-les pels moixernons, o en un guisat de mar i muntanya».
Al País Basc, la trompeta groga rep el nom d’angula de muntanya per la seva semblança en grandària amb l’aleví de l’anguila. També perquè es poden preparar igual, saltant-les amb un rajolí d’oli, all, bitxo i julivert. «Aquí tenim molta tradició boletaire”. Les trompetes grogues les fem servir en truites com la de bacallà. Se salten els bolets frescos, es barregen amb l’ou i el peix, i llest», afirma el xef bilbaí Álvaro Garrido, de la Mina, al qual també li agrada afegir les angules de muntanya els vins». I proposa una recepta: sofregir all i ceba morada en una mica oli, amb romaní, cansalada adobada, pebrot xoricer, tomàquet i brou de pollastre o de peix. Al final, s’hi afegeixen les senderoles «i tens una sopa de bolets increïble».
